SOSPIR, [SUSPIR] s.

Respiració forta i perllongada ocasionada per dolor, per plaer, angoixa.

"E tot lo dit Consell dolent se axi com apparia per sospirs, plors e gemechs de la mort de lur natural Rey e Senyor..."
Llibre de Memòries València, 1396

"... e senti un fort e profunde suspir que la senyora Emperadriu lança, per si que suspirava per aquell que havia parit..."
Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXI

"... feu un sospir molt gran, e sens que no gosas res dir comença a plorar fort amargosament..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa I, 23

"Item si la polvora d aquesta erba es mesclada ab mel cuyta guareix aquells qui han tos, e baxa los sospirs."
Macer: llibre de les herbes i les seues virtuts 17; MS. n. 216, f. xxxviiij, d. Bib. Univ. València

"E axi Pilat, de consell de aquels barons, cavalca son caval, e molt dolorosament ab grans e greus suspirs e ab grans engoxes de plors, Pilat e los altres isqueren de fora la ciutat..."
Pasqual, Pere (atribució falsa) Destrucció de Jerusalem 1, XIII